lunes, 23 de enero de 2012

Paul Verlaine




Chanson d’automne

Les sanglots longs
Des violons de l’automne
Blessent mon coeur
D’une langueur
Monotone

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l’heure
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure

Et je m’en vais
Au vent mauvais
Qui m’emporte
Deça, delà
Pareil à la
Feuille morte

Poèmes Saturniens 1866


Canción de otoño

La queja sin fin
Del flébil violín
Hiere el corazón
De un lánguido son
Letal

Siempre soñando
Y febril cuando
Suena la hora
Mi alma refleja
La vida vieja
Y llora

Y arrastra un cruento
Perverso viento
A mi alma incierta
Aquí y allá
Igual que la
Hoja muerta

Traducción Emilio Carreres  Madrid 1921.

(Merci France pour me lire)





No hay comentarios:

Publicar un comentario